Salta al contingut
Article

Com signar un PDF sense imprimir ni escanejar

Has de signar un contracte o un consentiment i no tens impressora ni escàner? Posa la signatura dins del mateix PDF i torna'l a qui te l'ha enviat.

En resum: Per signar un PDF sense impressora, obre «Signa un PDF», introdueix el nom del signant i el motiu, col·loca la marca al lloc de la pàgina que toca i baixa el fitxer. S'hi incrusta una signatura criptogràfica real, no una imatge, però el certificat és autosignat, així que l'Acrobat avisarà que la identitat del signant no s'ha verificat.

Grup

flux de treball

flux de treball: PDF guidance for reliable document processing and quality checks.

7 articles

Eina principal

Signa un PDF

Obre l’eina d’aquest article i fes-la servir en l’idioma actual.

Obre l'eina

Índex

Et arriba el contracte per aprovar-lo, cal signar-lo avui i no tens cap impressora a mà. El camí clàssic —imprimir, signar, escanejar i tornar-lo a enviar— se t'endú mitja hora i fa malbé el document: en comptes de text, en surt una imatge, el fitxer pesa tres vegades més i la cerca hi deixa de funcionar.

Una signatura electrònica resol el mateix en un minut i, sobretot, no converteix el document en una fotografia.

Què s'afegeix realment al document

Aquí es confonen dues coses, i convé separar-les.

La primera és la marca visible a la pàgina: el nom del signant, el motiu i la data. Hi és per a qui obre el fitxer i vol veure amb els seus propis ulls qui ha signat i quan.

La segona és la signatura criptogràfica en si, incrustada a l'estructura del PDF. Una persona no la veu, però els programes la comproven. És la que respon a la pregunta de si el document ha canviat després de signar-lo.

El servei aplica totes dues. La signatura és real, PKCS#7 amb el perfil PAdES, no pas un rectangle de text dibuixat sobre la pàgina. La diferència és de fons: una imatge es pot falsificar amb qualsevol editor en un minut, mentre que una signatura criptogràfica es trenca si canvia un sol byte del fitxer.

Per què l'Acrobat no mostrarà el símbol verd

És més honest dir-ho des del principi, perquè si no el resultat et desconcertarà.

La signatura s'aplica amb el certificat propi del servei, i aquest certificat és autosignat. No construeix una cadena de confiança fins a una autoritat arrel que l'Acrobat o el sistema de la teva empresa reconeguin. Per això, en obrir el document no veuràs la marca verda de «signatura vàlida», sinó un missatge del tipus «no s'ha verificat la identitat del signant».

Què funciona i què no:

PropietatFunciona
Integritat del documentSí. Qualsevol canvi posterior a la signatura es detecta a l'instant
Prova que el fitxer no s'ha substituïtSí
Confirmació per part d'un tercer de qui ha signatNo
Valor legal equivalent al d'una signatura qualificadaNo

Aquesta és justament la signatura adequada per a aprovacions internes, actes entre parts que es coneixen i enviaments d'una maqueta per donar-hi el vistiplau. No substitueix la signatura electrònica qualificada allà on la llei exigeix precisament aquesta: presentar informes reglamentaris, concursos públics, tràmits de registre. Per a això cal un certificat d'una autoritat acreditada, i cap eina en línia no el pot emetre.

Els camps de la signatura

S'omplen tres camps de text, i els tres acaben a les propietats de la signatura, no només a la marca visible.

Nom del signant. Per defecte hi ha un valor tècnic provisional, de manera que cal substituir-lo. Si el document surt de la teva organització, escriu el nom complet tal com apareix al contracte mateix, no una abreviatura.

Motiu. El valor per defecte és un «Aprovat» neutre. El camp té sentit: diu què vol expressar la signatura. «Aprovat amb comentaris» i «Aprovat per a publicació» no són el mateix, i el destinatari agraeix veure de quin dels dos es tracta.

Lloc. Opcional: una ciutat o una adreça. Sol quedar buit més sovint que no pas ple, però en documents on la jurisdicció és important estalvia una pregunta a part.

On va la marca

Hi ha una limitació que convé conèixer d'entrada: la marca sempre va a l'última pàgina del document. No pots triar la pàgina tres de catorze. Només en poses la posició dins d'aquesta última pàgina, i la fixes a la previsualització, no amb xifres.

Dins la pàgina, col·loca-la on s'espera una signatura: al bloc de dades, al costat de l'espai reservat per signar. Una marca enmig del text fa un efecte descurat i de vegades tapa contingut.

La marca no és una imatge, sinó text real que es pot seleccionar, superposat a la pàgina sense destruir-la. La data la posa el servei; tu no l'escrius. El mateix nom, motiu i lloc també s'escriuen a les propietats del document, de manera que els programes els poden llegir i no només els ulls humans. L'autor original i l'assumpte del document es deixen tal com són, sense sobreescriure'ls.

Si el document té diversos llocs per signar, recorda que el fitxer només porta una signatura criptogràfica, que cobreix tot el document. Diverses marques visibles no signifiquen diverses signatures, i col·locar-les en punts diferents no és una cosa que l'eina ofereixi.

El text llarg es talla

Un detall pràctic amb què ensopeguen molts, sobretot amb noms d'organitzacions llargs.

La marca visible és un bloc de mida limitada, i el text que no hi cap es talla. El servei t'avisa que el rètol s'ha escurçat, de manera que no et passarà per alt, però és millor no arribar-hi.

El camp del motiu és el que més pateix, perquè convida a una formulació completa. «Aprovat pel que fa a l'abast de la feina, excepte la clàusula 4.2» no hi cabrà. Si la reserva és important, el seu lloc és el text del document o la carta d'acompanyament, i el motiu de la signatura ha de dur una fórmula curta.

El mateix passa amb els noms d'entitats jurídiques llargues. Aquí ajuda que el nom no acabi només a la imatge, sinó també a les propietats de la signatura: al tauler de signatures es veu sencer encara que a la pàgina estigui escurçat.

Si reps l'avís de truncament i no vols canviar el text, amplia l'àrea de la marca en col·locar-la. Un bloc de dades buit sol tenir-ne espai.

Si el document té camps per omplir

Aquí l'ordre importa, i és fàcil de capgirar.

Primer omple els camps i després signa. Si ho fas a l'inrevés, omplir els camps compta com una modificació d'un document ja signat, i la signatura deixa de ser vàlida.

Els camps s'omplen amb Omple un formulari PDF, i només quan tots els valors són al seu lloc i comprovats, el document passa a signar-se. El mateix val per a qualsevol altra edició: la signatura és sempre l'última operació.

Pas a pas

1. Obre Signa un PDF i puja el document. 2. Substitueix el nom del signant pel real. 3. Escriu un motiu amb sentit en comptes del valor per defecte. 4. Col·loca la marca al bloc de dades. 5. Baixa el resultat i obre'l per comprovar tant l'aspecte de la marca com el tauler de signatures.

El pas cinc no és una formalitat. El tauler de signatures és justament on pots veure si la signatura criptogràfica hi ha arribat o si el fitxer només conserva una marca visible.

Si la signatura no s'ha aplicat

Pot passar, i el servei ho diu clarament en lloc de fer veure que tot va bé.

Quan la signatura criptogràfica no està disponible per la raó que sigui, el document es retorna igualment amb una marca visible, però amb un avís franc: la marca hi és, el document no s'ha signat criptogràficament i no se'n pot verificar la integritat.

Pren-t'ho seriosament. Un fitxer així sembla signat, però en el fons és un PDF qualsevol amb una imatge a sobre. Per a la correspondència interna potser serveix; per enviar-lo a una contrapart, no.

Què no has de fer

No imprimeixis ni escanegis. Un document imprès i escanejat perd la capa de text: no s'hi pot cercar, no se'n poden copiar les dades i pesa diverses vegades més. I una fotografia d'una signatura no té més valor probatori que una marca electrònica, sovint en té menys.

No enganxis una imatge de la signatura amb un editor de fotos. És el mètode més habitual i el que dona el pitjor resultat possible: el document sembla signat, però no hi ha cap vincle verificable entre la signatura i el contingut.

No signis un document que encara canviarà. Qualsevol edició posterior a la signatura la invalida, i hauràs de signar de nou. Primer la versió definitiva, després la signatura, i si el fitxer també s'ha de protegir contra canvis, Protegeix un PDF amb contrasenya s'aplica per damunt de la signatura.

Autor

Preparat per l'equip del servei; Sergey Gagin n'és el responsable

Sobre el projecte

Preguntes freqüents

La signatura és realment criptogràfica, PKCS#7 amb el perfil PAdES, no una imatge. Demostra que el document no ha canviat des que es va signar. Però el certificat és autosignat, de manera que cap tercer no confirma la identitat del signant, i això no substitueix la signatura electrònica qualificada: allà on la llei n'exigeix una, cal un certificat d'una autoritat acreditada.
Sí. Si el document té camps de text, omple'ls amb «Omple un formulari PDF» i després afegeix la teva signatura amb «Signa un PDF».
Afegeix-la a cada pàgina que ho requereixi, una per una. Normalment la signatura i les inicials van al darrer full i allà on el text ho demana de manera explícita.
No. El flux bàsic està disponible sense crear cap compte.
Els fitxers només s'utilitzen per a l'operació triada i se suprimeixen automàticament quan acaba el processament. No fem servir els documents pujats per entrenar models d'IA.

Més d'aquest grup

Eines relacionades

← Totes les eines de Seguretat

Què fer després

Si després de llegir necessites un pas pràctic o orientació sobre el servei, obre aquestes pàgines.

Totes les eines

Catàleg d'eines PDF: uneix, comprimeix, divideix, converteix, gira, protegeix i desbloqueja fitxers PDF en línia, en línia.

Preguntes freqüents

Respostes sobre els comptes d'iHatePDF, el tractament de fitxers, els límits de pujada, l'ús al mòbil, la privacitat i què fer quan una eina PDF dona error.

Contacte

Escriu a iHatePDF per errors de processament, dubtes sobre quina eina triar, seguretat, consultes comercials i suggeriments de noves funcions.